Menú

Dia a dia

Allotjament

Transport

Feina

Burocràcia

Estudis

Serveis

Lleure

Barris

Anuncis

Fotos

360º

Burocràcia
	Impostos / Feina	Benestar Social / Subsidis	Compte bancari

Impostos / Feina
	Introducció	Quan arribes	Quan comences	Emergency taxes	Quan marxes	Informació addicional	Calcular salari

Si primer vols conèixer la situació del mercat laboral a Irlanda clica AQUÍ Introducció El sistema fiscal irlandès no és tant complicat com podria semblar en un principi i és molt semblant al del Regne Unit. Està basat en el sistema PAYE (pay as you earn), és a dir, que pagues impostos en relació als teus ingressos. Els imports que apareixen aquí són per a persones solteres i sense ningú a càrrec. Primer de tot cal tenir clar què és cada cosa: Social Welfare: la Seguretat Social irlandesa. Revenue: Hisenda irlandesa. PPS Number: el número de la Seguretat Social (Personal Public Service Number). Tax credits i reliefs: els tax credits són deduccions fiscals sobre el total d'impostos que s’haurien de pagar i els tax reliefs són reduccions per despeses que desgraven. N’hi ha de diversos tipus i els més habituals són: Personal Tax Credits: és per a tothom – 1.650€ anuals. PAYE Tax Credits: per a la gent que treballa – 1.650€ anuals. Rent Relief for Private Rented Accomodation: per als llogaters d'una habitació o habitatge – com a màxim 320€ anuals per als qui paguen més de 2.000€ de lloguer anuals (gairebé tothom). Medical Expenses Relief: algunes despeses mèdiques que desgraven. Tuition Fees Relief: per als qui estudien cursos que desgraven, no tots – 20% del total pagat. Standard Rate Cut-off Point: és el nivell d’ingressos fins al qual es tributa a un 20% (standard rate). Durant l'any fiscal 2011 el cut-off point són 32.800€ anuals. Higher rate: tots els ingressos per sobre dels 32.800€ anuals tributen al 41%. PRSI: Pay Related Social Insurance, són les cotitzacions a la Seguretat Social. N'hi ha d'onze tipus diferents segons les circumstàncies personals i el salari, però normalment volta el 5% del salari brut. La majoria de treballadors pertanyen a la Class A. Universal Social Charge (USC): una taxa que et descompten del salari brut i que substitueix l'antiga income levy i la health levy inclosa a la PRSI. Va per trams: < 10.036€ al 2%, dels 10.036€ als 16.016€ al 4% i > 16.016 al 7%. Tax refund: quan pagues més impostos del que et pertoca et tornen el que has pagat de més. Form: qualsevol tipus de formulari a emplenar. Employer: l’empresa amb la que tens una relació laboral. P45: document que et dóna el teu employer el darrer dia de feina i on hi ha totes les dades de l’any fiscal en curs – salari brut total cobrat, impostos deduïts, contribucions a la Seguretat Social (PRSI), els tax credits i l’standard rate cut-off point en exercici i les dates d’inici i acabament de la relació laboral. És útil per a quan comences una nova feina (no has d’omplir cap altre formulari) o per a gestionar l’atur. En llenguatge informal, que et donin el P45 vol dir que t’han fet fora de la feina. Universal Social Charge Certificate: el document que et dóna el teu employer quan deixes l'empresa amb els imports pagats d'USC.

Vés a:    Dalt    Revenue    Welfare

	Quan arribes a Irlanda El primer que s’ha de fer si es vol treballar a Irlanda i que et dedueixin els impostos correctament és obtenir el PPS Number. S’ha d’anar a l’oficina del Welfare i emplenar l’Application Form REG 1. L’adreça és 20 King’s Inns Street, Dublin 1 (gairebé a la cantonada amb Parnell Street i una mica més amunt de l’oficina del FÁS). Horari: de dilluns a divendres de 9h30 a 16h00, el dijous obren a les 10h30. Altra documentació a presentar: passaport o carnet nacional d’identitat i un comprovant d’adreça. El comprovant d’adreça ha de ser un document seriós com una factura de telèfon/llum/gas, una carta d’una institució oficial, un contracte de lloguer o una carta de l’empresa. Si acabes d’arribar, el més senzill és que el teu employer et faci una carta. Si tot és correcte, al cap d’entre 3 i 5 dies feiners rebràs el teu PPS Number per correu.

Vés a:    Dalt    Obtenir PPSN    Info PPSN    Mapa Oficina

	Quan comences a treballar El teu employer ha de deduir del salari els impostos corresponents que dependran de les teves circumstàncies personals. Per a determinar els impostos a deduir necessita rebre del Revenue el Certificate of Tax Credits and Standard Rate Cut-off Point, amb informació sobre els teus tax credits i límit d’ingressos que tributaran al 20%. Per a obtenir un Certificate of Tax Credits and Standard Rate Cut-off Point has d’emplenar la form 12A i enviar-la al Revenue. Descarrega’t el formulari 12A aquí i no facis cua! Pots emplenar-lo amb l'ordinador i imprimir-lo, però no el pots desar amb el que hi hagis escrit i l'has de signar a mà. Consells per a emplenar el formulari 12A: A la secció B – Intended duration of your stay: si no tens molt clar quant de temps t’estaràs a Irlanda escriu “Permanently” (a fi d’evitar noves gestions en cas d’allargar l’estada). A la secció C bona part de la informació te l’haurà de facilitar el teu employer. Un cop emplenat s’ha d’enviar a l’oficina del Revenue on estigui inscrit el teu employer. Per a aquest tipus d’enviaments el servei de correus és gratuït i només s’ha d’escriure FREEPOST al lloc on hi posaries el segell.

Vés a:    Dalt    Certificate of Tax Credits    Demanar el Certificate

	Emergency taxes És una situació gairebé inevitable quan es comença a treballar a Irlanda per primera vegada o quan tornes després d'una llarga absència. Si el teu employer no té el Certificate of Tax Credits o el P45 (en cas que canviïs de feina), no sap quins són els teus tax credits i reliefs i dedueix els impostos de la manera següent: Si no tens ni el PPS Number: tot el teu salari brut tributa al 41%. Si tens PPS Number però el teu employer encara no ha rebut el Certificate of Tax Credits (perquè no has emplenat el formulari 12A o perquè els del Revenue no l’han processat): De la setmana 1 a la 4 el cut-off point és als 2.733€ (que equival a 32.800€ anuals) com tothom, però només atraus 138€ de Personal Tax Credits (o 1.650€ anuals). Quin és el problema? Doncs que si tinguessis el Certificate of Tax Credits atrauries altres tax credits o reliefs com el PAYE Tax Credits per 138€ o si llogues un pis, 27€ del Rent Private Accomodation Relief. En aquest cas pagues uns 165€ de més (138+27). De la setmana 5 a la 8, si continues sense tenir el Certificate of Tax Credits el cut-off point continua als 2.733€ però ja no atraus cap tax credit. Pagues 303€ de més (138+138+27 seguint l'exemple anterior). A partir de la setmana 9, si continues sense tenir el Certificate of Tax Credits és el mateix cas que no tenir PPS Number, és a dir, que tot el teu salari tributa al 41% i no atraus cap tax credit ni relief. El mes en el que el teu employer rep el Certificate of Tax Credits es fan els ajustos necessaris i et tornen tot el que has pagat de més anteriorment.

Vés a:    Dalt    Emergency Taxes    Tax Credits    Reduccions/Reliefs

	Quan marxes d'Irlanda El més habitual és que hagis pagat més impostos dels que et pertocava, així que la majoria de gent que marxa d'Irlanda demana un tax refund. Els documents a portar al Revenue són el P50 (descarrega-te'l aquí) i el P45 que t'haurà donat el teu employer. Aquest tràmit el pots fer per correu (en cas que marxis d'Irlanda el mateix dia que plegues de la feina; fes fotocòpies del P45) però és recomanable anar personalment a l'oficina dels Revenue Commissioners de la que depenguis. Pots sol·licitar un tax refund com a molt tard 4 anys després des del final de l'any per al qual el sol·licitis (fins al final del 2011 es poden fer sol·licituds per l'any fiscal 2007). L'import del refund dependrà dels impostos (només PAYE, altres contribucions com PRSI no te les tornen) que hagis pagat i de l'època de l'any en què marxis. Si marxes durant el primer semestre, els tax credits probablement superaran els impostos deduïts i t'hauran de tornar el que hagis pagat. L'import total retornat no superarà mai els impostos pagats, els tax credits poden reduir els impostos com a molt fins a 0. En principi, aquells qui marxin durant el primer semestre rebran un tax refund més gran. Les dues raons principals d'aquest fet són: 1. Els impostos te'ls havien deduït pensant en que treballaries tot l'any, però si només treballes pocs mesos els teus ingressos són inferiors i per tant has de pagar menys impostos; llavors el que has pagat de més t'ho tornen. 2. Com que els tax credits són anuals independentment dels mesos que treballis, la majoria dels impostos que has pagat queden coberts pels tax credits i te'ls han de tornar. Els del Revenue sempre demanen la confirmació que no tens intenció de treballar a Irlanda durant el que queda d'any.

Vés a:    Dalt    Tax Refund

	Informació addicional P60: és un document que et dóna el teu employer quan s'ha acabat l'any fiscal (que va de gener a desembre) amb tota la informació sobre el salari brut total cobrat, impostos deduïts i contribucions a la Seguretat Social (PRSI). És necessari a l'hora de fer gestions amb altres institucions públiques (Welfare) o privades (bancs). P21: també conegut com a balancing statement. Com s'ha dit anteriorment, moltes vegades i per diverses raons, els impostos pagats no es corresponen amb els que s'haurien d'haver pagat. Es pot demanar el P21 (només dels 4 anys anteriors) mitjançant un e-mail a l'oficina del Revenue de la que depenguis; trobaràs les adreces al final d'aquest paràgraf. Has de demanar un P21 indicant l'any pel qual el demanes, el teu nom, adreça, PPS Number i telèfon de contacte. Si has pagat de més t'enviaran un xec o et faran una transferència bancària; si has pagat de menys t'ho descomptaran dels tax credits de l'any fiscal en curs. Adreces (seguides d'@revenue.ie): Dublin North - City: dublinnorthcitypaye Dublin South - City: dublinsouthcitypaye Dublin South - County: southcountypaye Fingal County: fingalpaye Dún Laoghaire-Rathdown: dlrpaye Canvi en les circumstàncies personals: en cas que es produeixi un canvi en les teves circumstàncies personals que afecti la teva relació amb el Revenue, els has d'informar. Exemples habituals: compres una casa, comences a pagar un lloguer, fas un curs que atrau tax reliefs, tens despeses mèdiques que desgraven, etc. Hi ha dues possibilitats: Si informes el Revenue durant el mateix any en que es produeix el canvi, li envien un nou Certificate of Tax Credit al teu employer amb instruccions per fer el ajustos necessaris als impostos a pagar. Si el canvi és anterior a l'any en curs però te n'havies oblidat, també has d'informar el Revenue. En aquest cas emetran un P21 i si tenint en compte el canvi l'any anterior vas pagar de més, t'envien un tax refund. PAYE anytime: és un servei ofert pel Revenue que permet fer diverses gestions (evitant paperassa i cues) i accedir als teus assumptes fiscals online. També pots entrar les teves dades bancàries i qualsevol refund te'l paguen directament al compte corrent sense necessitat de rebre cap xec.

Vés a:    Dalt    P21    Canvis    PAYE anytime

	Com es calcula el salari net mensual? Per veure-ho d'una manera clara el millor és un exemple pràctic. Calcularem el salari del senyor McDonald, que té 29 anys, és solter, no té cap persona a càrrec, viu en un pis de lloguer pel qual paga 10.000€ anuals, treballa i té uns ingressos bruts anuals de 45.000€.

Concepte Import Càlcul Explicació Salari brut 3.750,00 45.000/12 Simplement és el salari brut mensual. USC (205,70) / Universal Social Charge (% per trams: 2%, 4% i 7%). PAYE (963,97) 2.733*20% + 1.017*41% Els primers 2.733€ al 20%, per sobre al 41%. PRSI (187.50) 3.750*5% Cotitzacions a la Seguretat Social. El % depèn dels ingressos Tax credits 303,00 138+138+27 Tax credits Salari net 2.695,83 / El que t'ingressen al compte bancari.

Vés a:    Dalt

Benestar Social / Subsidis
	Introducció	Subsidi d'atur	Subsidi per manca d'ingressos	Ajuda per pagar el lloguer	Altres subsidis

Introducció El sistema de benestar social a Irlanda és força generós i hi ha subsidis i ajudes per a tots els gustos. Els motius d'aquesta generositat probablement són culturals i pràctics. Culturals per la gran tasca caritativa portada a terme per l'església catòlica al llarg de la història i pràctics per a evitar problemes majors, sobretot amb la gent que per qualsevol motiu no té capacitat per a treballar i que portaria molts problemes d'ordre social (la mentalitat de l'administració irlandesa per a aquesta gent és "aquí teniu els calers i no emprenyeu"). El que passa és que amb la crisi i l'arribada de l'ajuda internacional el govern ha anat retallant les ajudes a fi d'estalviar. Els subsidis o ajudes es poden classificar en tres grans grups: els derivats de les cotitzacions a la Seguretat Social, els assistencials (relacionats amb els recursos econòmics de cada persona) i els universals (tothom els rep independentment de les cotitzacions i dels seus recursos econòmics o circumstàncies personals). Els imports que apareixen aquí són per a persones solteres i sense ningú a càrrec. Primer de tot cal tenir clar què és cada cosa: Social Welfare: la Seguretat Social irlandesa. PRSI Contributions: Pay Related Social Insurance, són les cotitzacions setmanals a la Seguretat Social. N'hi ha d'onze classes diferents segons les circumstàncies personals i el salari, però normalment volta el 5% del salari brut. La majoria de treballadors pertanyen a la Class A. Poden ser paid o credited: Paid contributions: són cotitzacions que han estat descomptades del salari i pagades a la Seguretat Social. Credited contributions: si has estat treballant i cotitzant a la Seguretat Social, en cas de quedar-te sense feina no pagues la cotització però te la crediten (és com si la paguessis). Si no has cotitzat mai no et crediten res. Per obtenir credited contributions quan no treballes, has d'haver pagat o creditat com a mínim una vegada en qualsevol dels 2 anys fiscals precedents. Si et passes dos anys sense pagar cap cotització perds el dret d'obtenir credited contributions. Per recuperar aquest dret has de treballar i pagar 26 cotitzacions. Tax year: és l'any fiscal i va de l'1 de gener al 31 de desembre. Relevant tax year: és el primer any fiscal complet dels dos anteriors a l'any en el que fas la sol·licitud. Per gestions fetes el 2011, el relevant tax year és el 2009. Claim: és una sol·licitud (per a un subsidi, ajuda, etc.). Benefit: és un subsidi que te'l paguen o bé perquè has cotitzat a la Seguretat Social o bé perquè és universal i li donen a tothom. Allowance: és un subsidi o ajuda de tipus assistencial que te'l donen quan els teus recursos econòmics són limitats. P45: document que et dóna el teu employer el darrer dia de feina i on hi ha totes les dades de l’any fiscal en curs. Imprescindible per a gestionar l'atur. .

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Welfare    Welfare System

	Subsidi d'atur Conegut en anglès com a Jobseeker Benefit. Per a poder rebre el subsidi d'atur s'ha d'haver pagat un mínim de cotitzacions a la Seguretat Social. És indiferent els diners que tingui una persona, només les circumstàncies personals (com tenir persones a càrrec) poden fer variar l'import a cobrar. Condicions: No tenir feina o tenir feina com a màxim 3 dies de 6. En el segon cas només es cobra atur pels dies no treballats. Tenir menys de 66 anys. Com a mínim haver pagat 104 setmanes de PRSI des que vas començar a treballar, i 26 setmanes de PRSI pagades o creditades en el relevant tax year i 26 setmanes de PRSI pagades l'any anterior al relevant tax year, o 39 setmanes de PRSI pagades o creditades en el relevant tax year. D'aquestes 39, com a mínim 13 hauran de ser paid contributions. Si no tens 13 paid contributions en el relevant tax year, hauràs de tenir 13 paid contributions en qualsevol dels següents períodes: els 2 anys anteriors al relevant tax year, el darrer any fiscal complet o l'any fiscal en curs. Capaç i en condicions de treballar: es dóna per fet que estàs en condicions de treballar; si no és així ho hauràs de demostrar amb un certificat mèdic i podràs demanar l'Illness Benefit (subsidi per malaltia). Disponible i cercant feina activament: et poden demanar que els demostris que estàs cercant feina. És aconsellable guardar les cartes o emails de resposta de les empreses on has enviat el currículum. Pèrdua de feina: quan et quedes sense feina o quan el temps de treball es redueix a com a molt 3 dies de 6. Hi ha una penalització de fins a 9 setmanes en cas que: deixis la feina sense cap causa justificada, t'acomiadin per mala conducta, refusis una feina alternativa i tinguis menys de 55 anys i cobris més de 50.000€ d'indemnització (redundancy). Si vas a l'oficina del Welfare i et donen el ticket number 24 clica aquí. Per a sol·licituds fetes el 2011: 2011: any fiscal en curs. 2010: any posterior al relevant tax year. 2009: relevant tax year. 2008: any anterior al relevant tax year. 2007: 2on any anterior al relevant tax year. Durada: si tens més de 260 paid contributions (5 anys) el subsidi dura 12 mesos. Si tens menys de 260 paid contributions el subsidi dura 9 mesos. Un cop acabat el període del subsidi pots demanar la Jobseeker Allowance (més informació a sota), però per a poder tornar a cobrar el subsidi d'atur hauràs de treballar i cotitzar 13 setmanes. Pagament: per a la majoria de treballadors que són els que el seu sou mitjà setmanal supera els 300€ (que seria el salari mínim), el subsidi d'atur és de 188€ per setmana. Hi ha complements addicionals per diversos motius com tenir persones a càrrec. S'ha d'anar a cobrar personalment a la Post Office que tu hagis especificat en fer la sol·licitud una vegada a la setmana (sempre és el mateix dia). Et donen els diners en metàl·lic i has de signar un paper en forma de ticket conforme has cobrat. Cada 3 mesos has d'anar a l'oficina del Welfare a signar. Informació diversa: tens 12 dies de vacances a l'any i els diumenges no compten, és a dir que tens 2 setmanes; cal que vagis al Welfare i emplenis el formulari UP 30 com a mínim dues setmanes abans de marxar. Per a demanar el subsidi d'atur és imprescindible tenir el P45. Si el subsidi d'atur és la teva única font d'ingressos no has de pagar impostos sobre el que cobris. Exportació del subsidi i de les cotitzacions: si resideixes en un país on reps el subsidi d'atur i te'n vas a viure a un altre país de la Unió Europea, pots exportar les prestacions d'atur durant 3 mesos. En el cas d'Irlanda has d'anar al Welfare i entregar els papers que t'hagin donat en el país d'origen. Si quan marxes d'Irlanda no estàs cobrant atur també has d'anar al Welfare i demanar que et donin els documents U1 (l'antic E303) per temes relacionats amb l'atur i l'S1 (antic E104) per temes relacionats amb la Seguretat Social

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Jobseeker Benefit    P45    Info U1 i S1

	Subsidi per manca d'ingressos Conegut en anglès com a Jobseeker Allowance. Aquest és un subsidi per a aquells qui no han cotitzat prou a la Seguretat Social, per als qui se'ls ha acabat el subsidi d'atur i continuen sense feina o per als qui viuen a costa de l'administració. Per als majors de 25 anys el mínim a cobrar són 188€ setmanals. Això fa que els qui tinguin un atur reduït perquè treballaven a mitja jornada o pocs dies, els surti a compte renunciar a l'atur i cobrar la Jobseeker Allowance. Aquest subsidi és permanent sempre i quan es compleixi amb unes condicions, que són gairebé les mateixes que per al subsidi d'atur i es cobra setmanalment a la Post Office. Condicions: No tenir feina o tenir feina com a màxim 3 dies de 6. En el segon cas només es cobra el subsidi pels dies no treballats. Tenir menys de 66 anys. Capaç i en condicions de treballar. Disponible i cercant feina activament. A més s'ha de complir amb el test dels recursos econòmics i la condició de residència habitual. Test de recursos econòmics: conegut en anglès com a means test. Com aquest subsidi és de tipus assistencial el Welfare ha de controlar que no es pagui a algú que no tingui feina però que tingui uns altres ingressos que li permetin subsistir. S'examinen totes les fonts d'ingressos per a comprovar que estan per sota d'un nivell determinat. El que es té en compte principalment és: ingressos en metàl·lic, si vius en una casa de propietat, comptes corrents, dipòsits bancaris i si tens 24 anys o menys i vius amb els teus pares. Els factors més determinants a l'hora de reduir l'import del subsidi són els comptes bancaris, dipòsits, inversions i si tens propietats immobiliàries que no són residència habitual. Tot seguit trobaràs una taula amb el nivell de reduccions: Valor del Capital + Propietats Reducció Primers 20.000€ 0 De 20.000€ a 30.000€ 1€ per cada 1.000€ De 30.000€ a 40.000€ 2€ per cada 1.000€ Per sobre de 40.000€ 4€ per cada 1.000€ Torna a Rent Supplement

Condició de residència habitual: conegut en anglès com a Habitual Residence Condition. Per a rebre aquest tipus de subsidi assistencial has de tenir un lligam relativament fort amb Irlanda i ser considerat un resident habitual. El concepte de resident habitual no té una definició exacta i és molt relatiu. Per intentar prendre una decisió acurada es tenen en compte 5 factors: Durada i continuïtat de residència a Irlanda o qualsevol altre país: en principi, si ets estranger, encara que visquis a Irlanda la teva residència habitual es considera el teu país d'origen, sobretot si hi tens casa i família. Però després d'uns quants anys a Irlanda és molt probable que el teu principal centre d'interès sigui aquí. Venir de visita, de vacances, per estudis, treball temporal, tractament mèdic, etc. no és considerat com a residència habitual. Durada i propòsit de la teva absència d'Irlanda: si marxes per un llarg període de temps i després tornes, és probable que hagis perdut la teva condició de resident habitual a no ser que demostris que tens intencions de quedar-t'hi molt de temps i que has mantingut el contacte amb el país durant la teva absència (compte bancari, soci d'un club o societat, casa, etc.). Tipus d'activitat de treball: haver treballat durant molts anys en una empresa irlandesa serà més ben valorat a l'hora de demostrar que ets un resident habitual que no pas haver treballat pocs mesos per a una empresa de fora. Principal centre d'interès: els factors determinants són on tens la casa i la família. A nivell més general hi ha la feina, ser soci d'algun club, etc. Bàsicament, el lloc on fas la teva vida. Intencions futures: el més important són els factors que creen un vincle a llarg termini amb Irlanda. Exemples: comprar una casa, pagar una hipoteca, signar un lloguer de llarga durada, comprar un cotxe amb matrícula irlandesa i assegurar-lo, etc. Torna a Rent Supplement

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Jobseeker Allowance    Means Test    Residència Habitual    5 Factors

	Ajuda per a pagar el lloguer Conegut en anglès com a Rent Supplement. És un subsidi assistencial per a la gent que no té els recursos econòmics suficients per a fer front al lloguer del l'habitatge on viu. Normalment, si els teus únics ingressos són altres subsidis podràs rebre el Rent Supplement. L'import del subsidi el calcula un agent del Welfare i servirà per a que encara et quedin diners per sobreviure després d'haver pagat el lloguer. Això sí, com a mínim hauràs de pagar 24€ setmanals. Els requisits per a poder optar al Rent Supplement són els següents: Haver viscut 6 dels darrers 12 mesos en un, o una combinació dels llocs següents: Una casa d'allotjament de gent sense sostre. Un habitatge de lloguer. Has de demostrar que quan vas signar el contracte tenies els recursos econòmics suficients però que les teves circumstàncies personals han canviat i no pots pagar una part o tot el lloguer. Una institució: hospital, residència, presó, etc.. o bé, Haver passat durant els darrers 12 mesos una avaluació de l'autoritat local conforme compleixes els requisits per a optar a un habitatge de lloguer reduït. I finalment, seguint el principi assistencial (només per als qui ho necessitin i tinguin un fort vincle amb Irlanda) s'ha de passar: El test dels recursos econòmics (means test) amb reduccions lleugerament diferents a la Jobseeker Allowance. La condició de residència habitual. No rebràs el Rent Supplement en les següents situacions: treballes a temps complet; has rebutjat una segona oferta d'habitatge de lloguer reduït feta per l'autoritat local en els darrers 12 mesos (a més, en aquest cas no podràs reclamar el Rent Supplement durant els 12 mesos següents); abandones un habitatge de lloguer reduït sense cap causa justificada. Si pagues lloguer per un habitatge propietat dels teus pares no tens dret a cobrar el Rent Supplement a no ser que els teus pares no visquin en aquest lloc, que el lloguer sigui en termes comercials normals (cap tracte de favor) i que l'hagin llogat a altres persones anteriorment. Per evitar que la gent visqui en un castell o en una casa senyorial i després digui que no té recursos per a pagar el lloguer, s'han establert uns límits que varien segons les circumstàncies personals. A Dublin, una persona sola sense ningú a càrrec que vulgui rebre el Rent Supplement ha de pagar un lloguer de com a màxim 390€ mensuals si comparteix pis o 529€ si viu sola. Per presentar la sol·licitud has d'utilitzar dos formularis: L'Application Form for Rent Supplement (descarrega-te-la aquí) on hi ha parts a emplenar per tu, pel propietari de l'habitatge i per l'autoritat local, i La Supplementary Welfare Allowance Application Form (descarrega-te-la aquí) per a obtenir més informació rellevant sobre les teves circumstàncies personals Altres documents que has de portar: Documents d'identitat per a tu i per a les persones a càrrec. Documents que mostrin els teus ingressos i situació econòmica: extracte bancari, nòmina, P60, P45, etc. Comprovants d'adreça: factura de la llum/telèfon/gas, documents oficials, etc.. Documents relacionats amb el lloguer: contracte, llibre de lloguer, etc. Ho has de portar tot a la Local Health Office que et correspongui. Per a saber quina és la teva oficina clica aquí i selecciona Local Health Office i el teu barri/districte. Europea, pots exportar les prestacions d'atur durant 3 mesos. En el cas d'Irlanda has d'anar al Welfare i entregar els papers que t'hagin donat en el país d'origen. Si quan marxes d'Irlanda no estàs cobrant atur també has d'anar al Welfare i demanar que et donin els documents U1 (l'antic E303) per temes relacionats amb l'atur i l'S1 (antic E104) per temes relacionats amb la Seguretat Social.

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Rent Supplement    Calcular Rent Supplement

	Altres subsidis Maternity Benefit: és un subsidi per a dones que agafen la baixa maternal (maternity leave) i que estan cobertes per les PRSI (han cotitzat a la Seguretat Social). S'ha de fer la sol·licitud 6 setmanes abans d'agafar la baixa (o 12 en cas de les treballadores autònomes). L'import a cobrar depèn de les circumstàncies personals i en cas d'estar rebent un altre subsidi el Maternity Benefit es redueix un 50%; va d'un mínim de 217,80€ a un màxim de 262€ setmanals. L'ingrés es fa directament al compte bancari. Hi ha empreses que continuen pagant el salari complet i en aquest cas el Welfare paga el subsidi a l'empresa. La baixa maternal ha d'estar certificada per l'empresa. En cas d'acabar el contracte de treball dins de les 16 setmanes anteriors al part i amb un mínim de cotitzacions a la Seguretat Social, el Maternity Benefit se't paga a partir del primer dia que no cobres salari. La durada del Maternity Benefit és de 26 setmanes. Has deixar de treballar com a molt d'hora 16 setmanes abans del part i com a molt tard 2 setmanes abans del part. Pots allargar la baixa maternal 16 setmanes però la Seguretat Social no les paga, només et crediten les cotitzacions. Si vas a l'oficina del Welfare i et donen el ticket number 502 clica aquí. Els requisits per a rebre el Maternity Benefit són els següents (dones assalariades): Tenir com a mínim 39 setmanes de PRSI pagades en els 12 mesos anteriors al primer dia de baixa maternal, o Tenir com a mímim 39 setmanes de PRSI pagades des que vas començar a treballar i com a mínim 39 setmanes de PRSI pagades o creditades en el relevant tax year o en l'any fiscal immediatament posterior al relevant tax year, o Tenir com a mínim 26 setmanes de PRSI pagades en el relevant tax year i com a mínim 26 setmanes de PRSI pagades en l'any fiscal immediatament anterior al relevant tax year. Per a sol·licituds fetes el 2011: 2011: any fiscal en curs. 2010: any posterior al relevant tax year. 2009: relevant tax year. 2008: any anterior al relevant tax year. Per a sol·licitar el Maternity Benefit cal emplenar la Maternity Benefit Application Form (descarrega-te-la aquí) i enviar-la a: Maternity Benefit Section Department of Social and Family Affairs McCarter's Road Ardarvan Buncrana Co. Donegal

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Maternity Benefit

Child benefit: és un subsidi que es paga a pares o tutors de menors de 16 anys o de 18 si estudien a temps complet. S'ha de fer la sol·licitud abans dels 12 mesos a partir del moment del naixement, o del mes en el que l'infant s'incorpora a la família (en cas d'adopció) o del mes en el que la família arriba a Irlanda. Si el nadó neix a Irlanda, quan l'inscriguis al registre el Departament de Benestar Social farà la demanda del Child Benefit d'ofici, és a dir, que el nadó arriba al món amb el Child Benefit sota el braç i amb PPS Number assignat. Els imports mensuals per infant són els següents: Nombre de fills 1 2 3 4 5 6 7 8 Import € 140 280 447 624 801 978 1.155 1.332 Hi ha bonus per als naixements múltiples i en aquests casos cada nadó compta per 1.5. A més hi ha un pagament únic (once-off) de 635€ poc després del naixement, quan fan 4 anys i quan en fan 12. Per a fer la sol·licitud (recorda que si l'has inscrit al registre la farà el Welfare directament) has d'emplenar la Child Benefit Form (descarrega-te-la aquí) i juntament amb una còpia del certificat de naixement enviar-ho de franc (escriure FREEPOST al sobre) a: Child Benefit Section Department of Social Protection Social Welfare Services Office St. Oliver Plunkett Road Letterkenny Co. Donegal

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Child Benefit

Mortgage Interest Supplement: és una ajuda per a poder pagar els interessos de la hipoteca. Els requisits i el funcionament són molt semblants als del Rent Supplement. Fuel Allowance: és una ajuda per a poder pagar el combustible de la calefacció. Exceptional Needs Payment: és una ajuda en un sol pagament per a poder comprar coses que són essencials però que no pots pagar amb els teus ingressos. One Parent Family Payment: és una ajuda per a les famílies monoparentals. Es podria considerar una adaptació als nous temps de les antigues Disserted Wife's Allowance i Disserted Wife's Benefit, que era únicament per a dones que havien estat abandonades pel seu marit. Ara és per a homes i dones. Back to School and Footwear Allowance: és una ajuda per a pagar el cost dels uniformes i el calçat escolars.

Vés a:    Dalt    Menú Subsidis    Mortgage Interest    Fuel    Exceptional Needs    One Parent    Back to School

Obrir un compte bancari

Si als bancs i caixes de Catalunya tots els diners hi són benvinguts, a Irlanda al principi sembla que no i l'actitud que tenen els bancs quan vas a obrir un compte és que t'estan fent un favor. La raó d'això és que un client nou pot ser de dos tipus: una font de benefici o una font de problemes i és per això que es volen assegurar que seràs del primer tipus. S'ha de portar el passaport o carnet nacional d'identitat i un comprovant d'adreça. Alguns bancs també demanen una carta de l'empresa on treballis. Si tot és correcte al cap d'unes dues setmanes (depèn del banc) rebràs una carta amb informació sobre el teu compte corrent i altres serveis que pots utilitzar (banking online i per telèfon). A vegades amb la mateixa carta t'arriba una targeta i pocs dies després el PIN (número secret). Les targetes més habituals per a nous clients són: La Laser Card: és una targeta de dèbit que pots fer servir en tots els establiments comercials i caixers que tinguin el logo de Maestro i Cirrus. Com a targeta de dèbit no pots gastar més diners dels que hi ha al compte corrent i t'ho descompten immediatament. Una targeta que només et permet treure diners dels caixers automàtics. Probablement si ets un client nou no et donaran una targeta de crèdit i t'hauràs d'esperar un temps fins a que el banc vegi que ets una persona solvent, amb la paradoxa que la majoria dels bancs irlandesos han estat salvats de la fallida amb els diners dels contribuents. Els principals bancs a Irlanda són: Bank of Ireland (que no és el banc central), AIB, Ulster Bank i Permanent TSB. A banda dels bancs tradicionals també hi ha altres institucions financeres com les Building Societies, que són bancs dedicats exclusivament al mercat hipotecari i les Credit Union, que són entitats de caire cooperatiu que van sorgir als anys 50 per evitar els problemes sorgits de la mala gestió de les finances personals (n'hi ha una gairebé a cada barri).

Vés a:    Dalt    Bank of Ireland    AIB    Ulster Bank    Permanent TSB    EBS    Irish Nationwide    Credit Union