| Menú | Dia a dia | Allotjament | Transport | Feina | Burocràcia | Estudis | Serveis | Lleure | Barris | Anuncis | Fotos | 360º |
| Mitjans de Transport | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Introducció | Autobús | Avió | Bicicleta | Cavall | Ferri/Vaixell | Metro | Taxi | Tramvia | Tren | |
Introducció
Dublin és una ciutat amb un transport públic força deficient, sobretot el que comparteix espai i problemes de circulació amb els vehicles privats, com és l’autobús. Durant els darrers anys s’ha intentat millorar el servei a través del pla d'inversions Transport21, amb la introducció del tramvia, l'establiment de corredors d’autobusos i la compra de nous vehicles de transport col·lectiu, però es fa evident la manca d’una estratègia conjunta entre els diferents mitjans de transport.L’autobús, el tramvia i el tren de rodalia estan gestionats cada un per una empresa diferent que no només mira per als seus interessos sinó que intenta posar pals a les rodes dels altres. Un altre problema és que el transport públic es veu com un negoci i no com un servei públic. Un altre aspecte a destacar són les tarifes, que són molt cares i pèssimament dissenyades fent que la relació qualitat preu sigui molt dolenta. L'any 2012, amb més de 10 anys de retard i després d'una inversió de 55 milions d'euros, va entrar en funcionament una targeta de transport integrat, la Leap Card, tot i que l'única cosa que té d'integrada és que val per a tots els mitjans de transport però... s'ha de pagar cada vegada que utilitzes més d'un mitjà de manera seguida (exemple: agafar el tren i després l'autobús). L'únic avantatge és que la tarifa és inferior a qui compra un bitllet senzill. Per intentar coordinar les estratègies dels diferents mitjans de transport s'ha creat la National Transport Authority (NTA) que subsitueix la Dublin Transportation Office (DTO), entitat que tenia el mateix objectiu però amb uns resultats inapreciables. La DTO va sorgir de la Dublin Transport Initiative (DTI). Les sigles canvien, els problemes perduren. Darrerament també s'ha fet una gran inversió en millorar la xarxa viària en el conjunt d'Irlanda que fins fa poc només tenia carreteres comarcals estretes i en mal estat de conservació. Això sí, totes tenen dispositius reflectants clavats a l'asfalt indicant el centre de la calçada. Alguns irlandesos diuen amb orgull que l'Imperi Romà no va conquerir mai Irlanda i d'altres contesten que és per això que la xarxa de carreteres ha estat històricament tant pobra. |
||
| Vés a: Dalt Leap Card NTA Transport21 |
|
Autobús Autobús urbà: gestionat per l’entitat Dublin Bus, la joia de la corona. Dublin Bus es podria considerar com a molt bon exemple per a saber el que no s’hauria de fer mai en matèria de transport públic. El desastre és total: rutes, horaris i tarifes.
El Nitelink (Nit Bus) només funciona la nit del divendres i del dissabte, val 5€ independentment del recorregut (flat rate - tarifa plana) i s'ha de pagar amb moneda fraccionària (no s'accepta paper moneda). Si no tens monedes pots comprar el bitllet en convenience stores de la rodalia dels punts de sortida o a uns minibusos de Dublin Bus. Tots els Nitelinks surten de la zona de Westmoreland i d'Olier Street. En principi només es pot anar del centre cap a la perifèria però no a l'inrevés. Per a les tarifes del bitllet senzill cada stage equival a unes 3 o 4 parades; per a saber exactament els stages cal anar a la web de Dublin Bus, seleccionar el número de línia i anar al final de tot (després dels horaris). Tarifes:
Aquestes tarifes són per a un adult. La tarifa City Centre és per a recorreguts curts pel centre. Per a destinacions fora de Dublin amb servei de Dublin Bus hi ha 3 tarifes outer suburban que van dels 2,80€ als 4,40€. Hi ha dos tipus de targeta, les de paper i l'Smart Card. L'única diferència és que les de paper les has de comprar cada vegada que caduquen i l'Smart Card sempre és la mateixa i l'has de recarregar quan s'acaba el saldo. Les tarifes de les targetes o abonaments són:
També hi ha abonaments que combinen autobús i tramvia o autobús i tren, però són bastant més cars.  
Els autobusos de Dublin són de color groc i amb franges blaves a la part inferior i al darrere. N’hi ha uns (pocs) que són blancs i es poden llogar per traslladar convidats en casaments (foto dreta). La majoria són de dos pisos (double decker), només tenen una porta i per pujar-hi no hi ha cap esglaó, excepte els fabricats abans de l'any 2000, que tenen dues portes (només es fa servir la del davant) i dos esglaons. Els que són d’un sol pis són els de les línies 4, 123, 150 i autobusos que fan rutes només per la perifèria (que solen tenir números a partir del 200). Hi ha autobusos que sempre van buits i un dels més habituals és l’”Out of Service – As Seirbhís”.Quan baixes de l'autobús sol ser habitual donar-li les gràcies al conductor. 
Autobús interurbà: el transport de passatgers per carretera el porta l’empresa pública Bus Éireann, que té una xarxa de rutes que cobreix tot Irlanda. És més econòmic que el tren però el fet de parar a molts llocs fa que sigui lent, sobretot quan es desvia d’una carretera principal per a anar a un poble on potser ningú no agafa l’autobús. Però és una bona opció si vols conèixer els poblets d’Irlanda sense baixar de l’autobús.
També hi ha altres operadors privats que tenen conveni amb Bus Éireann o Dublin Bus i que apliquen preus públics; els més coneguts són Matthews Coaches, JJ Kavanagh i Citylink. Bus Éireann forma part de la xarxa Eurolines.La base de tots els autobusos que surten o arriben a Dublin és l’estació coneguda com a Busáras (foto esquerra), en un edifici que quan es va construir va portar molta polèmica per l’estil i pel cost. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Vés a: Dalt Dublin Bus Horaris Smart Card Bus Éireann Citylink Eurolines JJ Kavanagh Matthews Coaches |
Avió
L’aeroport de Dublin el gestiona la Dublin Airport Authority (DAA) i és al nord, just als afores de la ciutat. Amb trànsit fluïd s’hi arriba bastant ràpid però el divendres per la tarda cal anar-hi amb temps. Si vas en taxi des del centre i veus que no avances, digues-li al taxista que vagi per Botanic Road - Mobhi Road - Ballymun Road en lloc del camí habitual que és Drumcondra Road - Swords Road.Les dues principals companyies que hi operen són Aer Lingus i Ryanair. Aer Arann fa vols regionals entre els aeroports irlandesos i països veïns (França atlàntica i Regne Unit). Les connexions aèries són bàsicament amb Europa i els Estats Units però també hi ha destinacions turístiques fora del vell continent com el Marroc, Egipte i Turquia. També hi ha connexió amb la Unió dels Emirats Arabs. Els autobusos que passen per l'aeroport són el 16A, 41(*), 46X, 102, Airlink (746, 747 i 748) i Aircoach (privat). Tenint en compte que la circulació per l'aeroport només va en un sentit, per al 16A i el 41 s'ha de fer atenció perquè tant els que van al centre com els que vénen del centre i van cap als afores paren al mateix lloc. En aquest cas haureu de mirar el panell frontal i si aneu al centre només agafar el 16A Nutgrove o el 41 Lower Abbey St. (*) A primera hora del matí hi ha un 41 que va del centre cap als afores que no passa per l'aeroport. Mireu les especificacions de l'horari abans de pujar o pregunteu al conductor. Aer Lingus vola a Alacant*, Barcelona, Eivissa*, Palma* i Perpinyà*. Ryanair vola a Alacant, l’Alguer, Barcelona, Eivissa*, Girona, Palma*, Reus* i València*. * Temporada turística (varia segons la demanda) |
||
| Vés a: Dalt Arribades Sortides DAA Aer Lingus Ryanair Reclamacions Aircoach |
Bicicleta 
El centre de Dublin no és un lloc molt recomanable per anar en bicicleta a causa del trànsit, sobretot pels autobusos que s’aturen en una parada tallant el pas als ciclistes que circulen pel costat de la vorera; també per l'orografia molt irregular del terreny, principalment a la banda nord on hi ha pendents molt llargs.Malgrat les dificultats, hi ha força gent que va en bicicleta comparat amb altres ciutats. La majoria de carrils bici estan separats dels cotxes per una ratlla de pintura, amb la qual cosa és força perillós. Però a les zones residencials les voreres són més amples i el carril bici està separat de la calçada. També hi ha el Dublin Bikes que és un servei de bicing gestionat per l'empresa publicitària JCDecaux amb 40 estacions distribuïdes pels districtes de Dublin 1, 2 i part del 7. JCDecaux va posar el sistema en funcionament a canvi de poder plantar panells publicitaris per tot Dublin. Hi ha dos tipus d’abonaments: 
|
||||||||||||||||
| Vés a: Dalt Dublin Bikes Mapa d'estacions Disponibilitat |
|
Cavall A la banda nord de Saint Stephen's Green hi ha carrosses arrossegades per cavalls que fan recorreguts turístics pel Dublin georgià. I el primer diumenge de cada mes hi ha una fira de cavalls a Smithfield. Alguns venedors els porten en remolc però n'hi ha d'altres que arriben a la fira al galop, aprofitant que el diumenge no hi ha molt de trànsit. |
||
| Vés a: Dalt |
|
Ferri El port de Dublin connecta amb:
Al riu Liffey, a l'alçada de Bachelors Walk, hi ha un embarcador d'on surt una espècie de bâteau mouche parisenc anomenat Liffey Cruises i que fa entre 4 i 6 viatges al dia (de desembre a febrer no hi ha servei). Depenent del nivell de la marea anirà riu amunt-avall-amunt (marea alta) o riu avall-amunt (marea baixa). Bàsicament la marea té dos punts alts i dos punts baixos cada dia; a Dublin la diferència entre la marea baixa i l'alta és d'uns dos metres i mig i la diferència de temps entre els dos punts alts (o baixos) és d'unes 12 hores, si bé això varia lleugerament segons la posició i el cicle de la lluna. Per a més informació sobre la marea clica sobre l'enllaç de sota. El capità del vaixell està autoritzat a oficiar casaments.
|
||
| Vés a: Dalt Port Irish Ferries Stena Line P&O Steam Packet Liffey Cruises Info Marea |
|
Metro Metro North Metro West | ||
Durant l'època de bonança hi havia projectades dues línies de metro però la crisi va obligar el govern a desar-les a un calaix a l'espera que la situació millori. Els projectes són:
Metro North: anirà de Saint Stephen’s Green fins més enllà de Swords passant per l’aeroport. En el projecte inicial tenia un recorregut de 18 km però després de les darreres modificacions en tindrà 15.7; es calcula que el nombre anual de passatgers serà de 34 milions i la freqüència de pas en hora punta de 4 minuts.El trajecte des de l'aeroport fins al centre durarà 20 minuts, serà subterrani fins a Ballymun i en principi les obres haurien de començar el 2011 i acabar el 2016. Però darrerament, després de molt de temps amb el govern irlandès assegurant que hi havia els diners necessaris, es comença a pensar que malgrat els recursos econòmics ja invertits el projecte no s'acabarà portant a terme a causa del seu alt cost i de la greu crisi econòmica que viu el país. Metro West: el seu recorregut de 25 km anirà de Tallaght fins a Dardistown, on enllaçarà amb el Metro North una parada abans de l’aeroport. Cobrirà zones força poblades com Tallaght, Clondalkin i Blanchardstown i passarà per dos grans centres comercials, el Liffey Valley i el Blanchardstown Town Centre. Serà un metro lleuger amb vehicles de 100 metres de longitud i la totalitat del seu recorregut serà en superfície. La freqüència de pas en hora punta serà de 4 minuts i es preveu que l'utilitzin uns 36 milions de passatgers a l'any. |
| Vés a: Dalt Metro North Metro West Plànol Metros |
Taxi
A Irlanda el sector del taxi està liberalitzat. Qualsevol persona que passi les proves, obtingui un certificat i pagui la taxa pot ser taxista. L’únic tret distintiu dels taxis és que al sostre porten un rètol de color groc dividit en tres parts: a una banda hi ha el número de llicència, al centre hi ha la paraula taxi (o tacsaí) i a l'altra banda depèn del taxi, n'hi ha que no hi tenen res i n'hi ha que hi posa el telèfon o publicitat de l'empresa de taxis de la que formen part. A dins del cotxe a la banda passatger, hi ha una fitxa del taxista amb el seu nom, el número de llicència i informació del vehicle.
No porten cap distintiu exterior que indiqui que el taxi està lliure, o sigui que s’ha d’anar aixecant la mà i tenir sort. Una cosa força habitual és seure al seient del copilot i no darrere. Com després de la liberalització el sector no es considera un servei públic, el taxista no té cap obligació d'acceptar passatgers. Hi ha parades de taxis davant dels hotels importants i en llocs estratègics com les zones de botigues i hospitals. A O’Connell Street hi ha una parada (foto esquerra) que compta amb la protecció d'un sant (foto dreta).Les tarifes tenen 3 parts: la baixada de bandera costa 4.10€ en horari diürn (8am-8pm) i 4.45€ en horari nocturn i diumenges i festius; el cost del recorregut funciona per km o per segons. Finalment hi ha els extres com l’equipatge, que vingui a buscar-te a casa, etc. També hi ha els hackney cabs que són taxis sense taxímetre i el preu es negocia abans d’iniciar la marxa. Normalment és entre diferents pobles i a Dublin només n’hi ha si vols anar a fora, però no per fer un trajecte intraurbà. |
||
| Vés a: Dalt Taxi Regulator Calcular tarifa Demanar un taxi |
Tramvia - Luas
El nom comercial del tramvia de Dublin és Luas, que vol dir velocitat en gaèlic. És un cas idèntic al de Barcelona, València i Alacant on després d'haver desmantellat totalment la xarxa de tramvies s'hi ha tornat a apostar com a mitjà de transport ràpid i net.Les primeres i de moment úniques línies van entrar en funcionament el 2004 i va ser una molt bona notícia per a tots aquells que vivien en la zona d’influència; molts van oblidar-se de les llargues esperes a la parada de l’autobús i els problemes de trànsit. Actualment les línies són: |
||
Tallaght Saggart Connolly The Point |
|
Brides Glen (Cherrywood) St Stephen's Green |
A Balally, Stillorgan, Sandyford, Red Cow, Tallaght i Cheeverstown es pot deixar el cotxe al Park & Ride. Les primeres 4 hores costen 2€ i tot el dia 4€. Si no tens un bitllet del Luas has de pagar un suplement.
Aquestes dues línies no estan connectades i s’ha de caminar uns 15 minuts per fer l’enllaç. Aquesta manca d’interconnexió fa que el Luas només sigui útil si el teu punt d’origen i arribada queden a prop de la línia. 
Els trams projectats abans que la crisi econòmica en parés la seva realització eren l’extensió de la línia verda de Cherrywood fins a Bray, l’extensió de la línia verda cap a Cabra (fent la connexió amb la línia vermella a O’Connell Street) i la construcció de la línia F cap a Lucan (utilitzant part del tram ja existent de la línia vermella).La línia BXD, que unirà les dues línies existents, és previst que comenci a construir-se a partir del 2013 i és, de moment, l'únic gran projecte de transport públic que tira endavant. |
| Vés a: Dalt Luas |
Tren 
El DART (Dublin Area Rapid Transit). Va ser creat el 1984, segueix la línia de la costa i passa molt a prop del centre. Quan el tren va de nord a sud se l'anomena Southbound, comença a Malahide o Howth i normalment arriba fins a Bray (alguns trens a Greystones).El sentit de sud a nord se l'anomena Northbound i va de Greystones o Bray fins a Malahide o Howth. És un servei eficient i força puntual puix que evita qualsevol problema de trànsit. Les estacions amb més afluència de viatgers són les del centre com Connolly, Tara Street i Pearse. Molt concorregut en hora punta quan els seus 6 vagons van plens a vessar. A la banda sud de Dublin hi ha diversos passos a nivell amb barreres (foto dreta superior). Clica sobre el tren per a saber cap a on va; n'hi ha 4 de diferents (funciona amb l'Explorer) |
||
Northbound
|
Southbound
|
|
|
| Vés a: Dalt Irish Rail |
| Avís legal | Mapa de la Web | Contacta | Contact | Teagmháil | liffey.cat |
© 2010 - 2014 dublin.cat - Tots els drets reservats.
Tarifes: el sistema tarifari està fet de tal manera que a la gent que faci dos viatges al dia a una distància mitjana li surt més a compte comprar el bitllet cada vegada que puja a l'autobús. Si no saps el preu li has de dir al conductor a on vas i ell et diu el que has de pagar; si saps el preu li dius al conductor (exemple per a 1,40€: one forty please) i tires les monedes a una espècie de ranura que hi ha. El bitllet l'has d'estirar com si fos un tiquet d'una caixa registradora.
Les tarifes depenen del recorregut i de l'edat. Hi ha bitllet senzill d'anada (single), d'anada i tornada (return) i abonaments d'1 dia, 3, 7, mensuals i anuals. L'Smart Card només serveix per a evitar comprar bitllets o abonaments regularment, no suposa cap avantatge tarifari, excepte per al bitllet senzill.
El tren suburbà, conegut com a Commuter (que vol dir persona que agafa el tren cada dia per a desplaçar-se), té diversos trams i en el que va de Dundalk a Arklow utilitza, en part, les mateixes vies que el DART (a excepció del tram entre Howth Junction i Howth). Les línies són: Northern (de Dundalk a Pearse Station), South Eastern (de Connolly Station a Arklow), Western (de Connolly Station a Mullingar) i Kildare (de Heuston Station a Kildare).